El 27 de juliol de 1990 va ser un dia històric per a Citroën i per als amants del mític Citroën 2CV. Després de més de trenta anys de producció, el darrer exemplar del 2CV va sortir de la cadena de muntatge a la factoria de Mangualde, al nord de Portugal. Aquest vehicle, un model Charleston de color gris, va ser el número 5.114.961 i es va convertir en l’últim Dos Cavalls del món.
Des de les seves primeres aparicions, el Citroën 2CV va generar opinions dividides. La premsa especialitzada va criticar la seva estètica desconcertant i la seva sobrietat extrema. Amb una planxa d’acer prima i un equipament mínim, el 2CV va decebre molts experts que esperaven un model més sofisticat. No obstant això, aquest cotxe va adquirir una gran popularitat en poc temps i es va convertir en un dels vehicles més venuts de la història de Citroën, amb més de cinc milions d’unitats produïdes.
Malgrat ser conegut com Dos Cavalls o l’aneguet lleig, el 2CV va conquerir els corasons dels conductors de tot el món. La seva versatilitat i simplicitat van ser claus per al seu èxit, i Citroën va crear diverses variants del model per satisfer les demandes del mercat, com el Dyane 6 i el Méhari. Aquest últim, inspirat en el dromedari utilitzat pels tuaregs al desert del Sàhara, es va convertir en una altra icona de la marca.
Una de les versions més populars del 2CV va ser la furgoneta de càrrega, que també va tenir un gran èxit comercial i va ser utilitzada com a garantia d’autenticitat en diverses campanyes publicitàries. Avui dia, el 2CV continua sent un cotxe apreciat pels col·leccionistes i amants dels vehicles clàssics. El mercat de segona mà ofereix exemplars que oscil·len entre els 3.500 i els 12.000 euros, amb models rars i molt cotitzats que poden arribar a valdre prop de 200.000 euros.
Tot i els intents de Citroën de reviure el mític 2CV amb una nova versió, la dificultat d’actualitzar un model tan icònic i estimat per la seva senzillesa ha impedit que aquest projecte es concreti. No obstant això, els Dos Cavalls continuen galopant pels carrers i carreteres, recordant-nos una època en què la simplicitat i la funcionalitat eren les claus de l’èxit en el món de l’automoció.