Obriu les agendes: el proper diumenge 13 de juliol, només de 10:30h a 14h, es podran visitar els jardins del Baluard! Al costat de les Drassanes, damunt del portal de Santa Madrona, s’amaga un dels jardins amb més encant de Barcelona. És públic, però està tancat tot l’any. Només obre en ocasions selectes, com el dia de la patrona (15 de març) o la festa major del Raval (segona setmana de juliol). A més de permetre’s l’accés al recinte, acollirà un taller de confecció d’instruments prehistòrics i d’elaboració de foc, que organitzen l’IES Milà i Fontanals i el Consell Superior d’Investigacions Científiques en el marc del projecte Raval 6000 anys d’Història.
Els jardins del Baluard o de Santa Madrona estan situats sobre l’antiga muralla de la ciutat i pertanyen al Museu Marítim de Barcelona. Tenen forma triangular i des d’ells es pot obtenir una visió diferent del port, l’estàtua de Cristòfol Colom, les Tres Xemeneies del Paral·lel o el porciolista Edificio Colón. No són gaire grans però s’hi pot entrar des de tres accesos diferents, dos des de la plaça Blanquerna i un des del Portal de Santa Madrona. Aquest últim, al costat de la gòtica Torre del Mar, és el més majestuós. És l’únic portal conservat de la muralla medieval de Barcelona i proporcionava accés a la ciutat des del sector del port i les veïnes drassanes. Des de la banda interior es pot admirar una petita escultura de Santa Madrona, una de les poquíssimes referències a la patrona barcelonina més oblidada per l’art públic de la ciutat.
Els dos accessos del nord són més discrets i comparteixen plaça amb la narcosala Baluard. De fet, la sala de venopunció i reducció de danys del Raval Sud -a la foto de baix a la dreta pot veure’s al fons, amb una rampa d’entrada- és la causa directa per la qual l’Ajuntament manté tancats els jardins. La posició elevada genera molts espais arraserats, que atreien a una petita part dels usuaris de la sala. I la solució triada va ser la més dràstica: tancar els jardins al públic. Un vigilant municipal, no obstant, els custodia cada matí. I s’hi avorreix molt, segurament.
No obstant, el pacte entre els grups municipals de CiU i PP el juliol de 2013 per traslladar a mig termini de la sala Baluard a les instal·lacions del centre sanitari Peracamps -a dos carrers de distància- obre un escenari nou. Sembla que l’Ajuntament es planteja reobrir el baluard. La notícia ha causat sentiments ambivalents: d’una banda, recuperar aquest magnífic jardí, silenciós i ple d’història, enmig del brogit de Ciutat Vella seria un gran guany per la ciutat i en especial pels veïns del castigat Raval Sud. Però d’altra banda, a ningú se li escapa que també és un caramel per a la indústria del turisme, que necessita oferir nous alicients al massificat casc antic i contrarrestar la imatge d’alcohol i picaresca que ofereixen les Rambles cada nit. També és un espai llaminer per als milers de creueristes que entren a peu a la ciutat des del World Trade Center i que, segons els plans municipals de descentralització del turisme, potencialment podrien remuntar el Paral·lel per a escampar-se per bars i comerços del Poble Sec, Sant Antoni i Montjuïc.
Fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces. Els jardins del Baluard tenen una mica de cada. Potser per això, i per l’escassetat d’ocasions en les que obre portes, desenes de barcelonins el visiten massivament a la més mínima oportunitat i sense gaire publicitat prèvia. El proper 13 de juliol segur que no serà una excepció.