En els últims anys, hem vist com diverses bombolles financeres s’han anat formant i explotant a diferents sectors de l’economia mundial. Algunes d’aquestes bombolles han estat més sorolloses i evidents, com la crisi dels bons i la crisi dels fons d’inversió en renda fixa, mentre que altres han passat més desapercebudes, com la bombolla immobiliària i la bombolla de les criptodivises. Tot això ha creat una gran volatilitat en els mercats i ha posat a prova la solidesa del sistema financer global.
La crisi dels bons ha estat una de les més esperades i evidents. Amb l’augment dels tipus d’interès després d’anys de polítiques monetàries expansives, molts bancs centrals, entitats financeres i fons d’inversió s’han vist afectats per la depreciació dels bons que tenien a les seves carteres. Aquesta situació ha portat a la fallida de bancs com el Silicon Valley Bank (SVB) i ha posat en perill la salut financera de moltes altres entitats. A més, la possibilitat que les empreses emissors dels bons no puguin fer front als pagaments també suposa una amenaça per al sistema financer en el seu conjunt.
D’altra banda, la bombolla immobiliària ha estat una altra de les bombolles que s’ha anat inflant durant l’última dècada. L’abundància de diners barats i la falta de sentit del risc han portat a un augment desmesurat dels preus dels immobles en molts països occidentals. Aquesta bombolla ha començat a esclatar, amb una caiguda del valor dels índexs immobiliaris com el MSCI Europe Real Estate, que ha perdut gairebé la meitat del seu valor en l’últim any. Aquesta situació també ha afectat altres sectors, com les companyies d’assegurances que tenen inversions en el sector immobiliari.
Les criptodivises també han estat objecte d’una bombolla especulativa, alimentada per la política monetària expansiva dels últims anys. La caiguda del preu del bitcoin i altres criptomonetes ha provocat pèrdues importants per a molts inversors, posant en evidència els riscos d’aquest tipus d’actius. A més, les companyies tecnològiques han estat afectades per una bombolla que ha estat alimentada per les valoracions desmesurades i els multiplicadors elevats que s’han donat en un entorn de tipus d’interès baixos. La fallida del SVB ha estat un exemple clar dels efectes d’aquesta bombolla en el sector tecnològic.
En resum, la minicrisi bancària que s’ha viscut recentment és només la punta de l’iceberg d’una sèrie de bombolles que encara estan actives i que poden posar en perill la estabilitat del sistema financer global. És important que els bancs centrals i els supervisors bancaris estiguin alerta i prenguin les mesures necessàries per evitar que aquestes bombolles es continuïn inflant i acabin provocant una nova crisi financera a gran escala.