El Festival de Cannes es va iniciar amb l’enviament especial de la nova pel·lícula de Woody Allen, Café Society. La cita va ser marcada per una frase del film que resumeix la melancolia i l’humor agredolç que l’envolta. No obstant això, també va coincidir amb la publicació d’una carta de Ronan Farrow, fill d’Allen i Mia Farrow, denunciant la „cultura d’impunitat“ que protegeix el director davant de les acusacions d’abús sexual de la seva germana Dylan Farrow. Malgrat això, el públic i el festival van mostrar una benevolència cap al cinema d’Allen, que continua amb la seva irregularitat en Café Society.
La pel·lícula narra la història de Bobby, un jove de Nova York interpretat per Jesse Eisenberg, que es trasllada a Los Angeles i s’enamora de Vonnie, interpretada per Kristen Stewart. El triangle amorós es complica pel fet que Vonnie té un amant, l’oncle de Bobby interpretat per Steve Carell. A través d’aquesta trama, Allen reflexiona sobre la nostàlgia, l’amor i la pèrdua, tot en un marc ambientat a Hollywood dels anys 30.
Café Society presenta diverses capes narratives, des de la visió de l’era daurada d’Hollywood fins al retrat de la vida al Bronx que Bobby deixa enrere. Malgrat això, els personatges semblen mancar de profunditat, amb Eisenberg interpretant el típic jove nerviós i Stewart destacant per la seva naturalitat. La química entre els dos actors és un dels punts forts de la pel·lícula, recordant les seves actuacions anteriors a Adventureland.
La pel·lícula, en general, es presenta com un conte romàntic sense grans sorpreses, amb Allen acompanyant els personatges amb gentilesa i sense buscar la rialla de l’espectador. Malgrat un final inspirat, la manca de consistència en la història i els personatges fa que aquesta força es dilueixi. Allen, en una roda de premsa, es va definir com un romàntic i va elogiar el treball de Stewart en la pel·lícula.
Café Society és la primera col·laboració d’Allen amb el director de fotografia Vittorio Storaro, que aporta una estètica reminiscent del vell Hollywood amb la seva il·luminació crepuscular. Tot i això, Allen sembla no estar interessat en el progrés tecnològic, sinó en continuar fent cinema.
El festival també va comptar amb una roda de premsa del jurat, presidit per George Miller i amb la participació de Mads Mikkelsen, que va afegir una nota d’humor amb la seva promesa de neutralitat i obertura a suborns. El jurat es va comprometre a ser imparcial i sincer en la seva tasca d’avaluar les pel·lícules en competició.
En resum, Café Society representa una nova entrega del cinema de Woody Allen, amb els seus trets característics de melancolia, humor i reflexió sobre l’amor i la pèrdua. Malgrat algunes limitacions en el desenvolupament dels personatges, la pel·lícula ofereix una experiència agradable i una estètica visual encantadora.